La recent sentència del Cas Gurtel ha deixat demostrat que durant anys una trama empresarial i política ha saquejat les arques públiques fonamentalment, en aquest cas, a Madrid i València amb una xarxa de comissions il·legals, contractes inflats, manipulació de concursos públics, sobresous i regals, comptabilitats paral·leles, etc. La sentència, demolidora, afirma que el Partit Popular va crear un “sistema de corrupció institucional”.

I això és només la sentència de la primera època (1999-2005) d’un dels molts casos de corrupció què s’estan investigant. Segons la web casosaislados.com, a Espanya hi ha 387 casos coneguts de corrupció política amb un cost estimat de 204.000 milions d’euros. D’aquests, segons la mateixa web, el PP estaria al punt de mira de 193 casos i 122.000 milions d’euros.

Un panorama absolutament vergonyant per la ciutadania d’aquest país. Intolerable. Davant d’aquesta situació una moció de censura que faci fora al PP del govern de l’estat és un imperatiu absolut per a qualsevol projecte que vulgui defensar una societat cívica i democràtica.

És per això que des de Canviem Mollet valorem molt positivament l’actitud que sobre aquest tema estan portant al Congrés els diputats i diputades de Unidos Podemos i En Comú Podem que s’han bolcat en recolzar la Moció de Censura impulsada per Pedro Sánchez.

Perquè és imperatiu fer net, però també cal capgirar les polítiques, les lògiques, que ens han portat fins aquí: la barreja impúdica entre els negocis privats i els diners públics, la lògica de la privatització i el màxim benefici, oblidant a les persones i els seus drets, les polítiques de la imposició i la repressió contra el diàleg i la convivència.

Perquè és important fer fora al PP, però també cal capgirar la seva herència: la corrupció institucionalitzada, les retallades socials, les pèrdues de drets laborals i socials, el retrocés en drets civils i llibertats, la repressió, la nefasta actitud vers els drets nacionals de Catalunya.

És moment també de veure que fa Ciutadans, pujant perillosament a les enquestes, perquè tot sembla indicar que podrien mantenir a Rajoy en el poder, tot i la corrupció i les seves promeses electorals, demostrant així que en definitiva, volen un canvi de cares però que representen els mateixos interessos que són darrere el PP i que encara aprofundiran més en retallades i confrontació.

Tenim la oportunitat de fer un canvi molt important, no podem desaprofitar-la.

Vale que en los últimos años nos están dando una paliza de campeonato. Vale que por primera vez estamos viviendo en un mundo en que los hijos vivirán peor que los padres. Pero aún así sigue habiendo motivos para la esperanza. Soy de los que piensan que son muchos y objetivos los retrocesos en calidad de vida en forma de recortes de derechos sociales, perdidas de servicios públicos, bajada de salarios, precarización del empleo, subida de precios en servicios básicos (energía, educación, vivienda,…). Y también pienso que esos retrocesos son en buena medida por un proceso de atontamiento colectivo, de engaño y autoengaño, de pérdida de la identidad, de referencias y de valores que son realmente importantes. De perder de vista una verdad incomoda: nada de aquello que tenemos es gratis… y hay cosas muy valiosas que se han conseguido gracias a luchas colectivas que si se olvidan, que si se abandonan…se pierden.

Pero decía que hay motivos para la esperanza, a lo mejor nos tienen que golpear fuerte para que reaccionemos, para que nos demos cuenta de esa verdad incómoda. Esta misma semana ha habido dos noticias (y podría destacar alguna més) que me han parecido muy importantes y significativas.

La primera es el acuerdo entre el Govern de la Generalitat i las entidades promotoras de la RENDA GARANTIDA CIUTADANA (RGC) para que este derecho se comience a aplicar como tal a partir de septiembre de este mismo año. Es un triunfo en toda regla de las posturas más progresistas de partidos, entidades personas que venimos reclamando que para luchar contra la pobreza se ha de pasar de un modelo caritativo asistencial a otro modelo que imposibilite la pobreza considerando el acceso a una vida económicamente digna como un derecho de ciudadanía como lo son la seguridad, la educación o la sanidad. Hay que recordar que hace años a aquellos que planteaban la sóla idea de la Renta Básica les tachaban de utópicos ahora mecanismos similares los reclaman hasta los gurús de Sillicon Valley que entienden que las desigualdades, la desaparición del trabajo y sus implicaciones nos llevan, si no lo remediamos, a un mundo indigno de ser llamado humano. Hay que explicar que la RGC es, a pesar de ser un paso de gigante conceptual, un pequeño avance que viene a sustituir al actual PIRMI y que habrá que ver como evoluciona y cómo se gestiona pero en cualquier caso es un triunfo de los movimientos sociales y de los activistas que se lanzaron a las calles a recoger firmas para una ILP que fue llevada al Parlament donde fue aprobada, también se llevó a ayuntamientos y entidades para obtener apoyos. Ha sido curioso ver cómo a pesar de no entrar en los presupuestos de este año finalmente se ha acordado su puesta en marcha. En definitiva años de lucha que dan sus frutos.. porque la opinión de la sociedad cambia, evoluciona, reacciona. Porque es posible.

http://www.ara.cat/societat/preacord-renda-garantida-ciutadania-compatible-sous-baixos-govern-entitats-ilp_0_1793220812.html

La segunda buena noticia de la semana es el nacimiento del SINDICAT DE LLOGATERS. En buena medida la descomunal crisis que nos afecta proviene de la burbuja inmobiliaria que se gestó en todo el estado desde el cambio de siglo hasta el año 2008, cuando la burbuja explota se llevó a toda la economía por delante, bajaron los precios de los pisos, aumentaron la disponibilidad de alquileres y los precios de los alquileres se moderaron. Pero parece que no hemos aprendido la lección y a la que aparecen pequeñas sensaciones de recuperación económica los precios comienzan a subir y en ciudades como Barcelona los alquileres están subiendo a un 9% anual. Lo cual está expulsando a gente de sus actuales residencias hacia sitios más económicos y que también afecta a toda el área metropolitana. Estas subidas de precios son radicalmente incompatibles con el derecho a la vivienda que consagra nuestra constitución y demuestran que el «libre» mercado ni es libre ni es una buena idea. Se estima que en Barcelona hay un 30% de personas que viven de alquiler, un nivel mucho más bajo que en otros países más avanzados de Europa, y esta vez han decidido organizarse. Las fotos de las primeras asambleas son impactantes de la cantidad de gente que asistió, algo se está moviendo. Y seguro que la elección del nombre no es casual, «sindicat», porque es necesario organizarse para hacer presión con toda la fuerza que se tiene como agentes económicos cuando se ejerce desde la unidad y eso me encanta. El sistema capitalista nos quiere (necesita) como productores y como consumidores pero nos quiere debiles, separados, de uno en uno.. cuando ejercemos esa misma acción (producir o consumir) desde la unidad colectiva entonces no nos quiere ni ver…. porque entonces somos algo más:ciudadanos, civilización humana aspirando a vivir en un mundo libre, justo y en paz. No os perdáis el manifiesto del Sindicat de Llogaters está cargado de razones y sensatez.

http://sindicatdellogateres.org/es/

Al ple del passat 30 de Juny de 2014 vam discutir al ple de l’Ajuntament de Mollet una moció que, amb motiu de l’abdicació del rei Joan Carles I, presentàvem la gen d’ICV-EUiA amb l’acord d’ ERC.
Van ser uns dies molts interessants, ja que l’abdicació del rei demostrava com de tocada estava el bipartidisme i l’esquema polític hereu de la “transició”. A tot arreu es va poder copsar que la monarquia ja no comptava amb el recolzament popular d’altres èpoques i d’altra banda una vegada més vam comprovar com el PSOE s’aferrava a les seves contradiccions declarant-se republicà i sostenint la monarquia.
Aquí deixo l’àudio de la meva intervenció, parlo de crisi, de democràcia.. i acabo comparant com aquest Estat tracta a la monarquia i com tracta als seus ciutadans que, per exemple, tenen la mala sort de haver perdut la feina i no poder pagar la seva casa. Com diu una vella cançó de Barricada: “el contraste es descarao”

El passat ple de l’Ajuntament de Mollet del 30/6/2014 va estar protagonitzat per la reivindicació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mollet que va ocupar el hall de l’ajuntament durant tot el dia per tal d’exigir que es discutís al ple la moció que demanava sancions als bancs que tinguessin pisos buits.
Aquesta moció va ser impulsada fa uns mesos per la PAH a nivell nacional i va ser aprovada en molts ajuntaments. A Mollet, l’equip de govern (PSC-CiU) va crear una taula de negociació sobre el tema que després de mesos de discussions no avançava. Finalment, l’acció de la PAH va provocar que s’inclogués d’urgència la moció al ple i, a més, va ser aprovada per unanimitat.
En qualsevol cas, m’agradaria sobre tot destacar la intervenció que va fer Francisco Navarrete (@paconavarrete14) en nom de la PAH de Mollet.

M’agrada molt quan les entitats participen als plens, crec que d’això es tracta i lamentablement no passa gaire sovint. En aquest cas la intervenció va ser sensacional. Us recomano molt que sentiu el audio, perquè diu veritats com punys:

Aquí podeu veure la noticia que va publicar Mollet a Mà sobre el tema (i d’on he extret la foto):
http://molletama.cat/not/10895/

Hace unos años tuve una pequeña polémica en Internet a partir de los comentarios sobre Marinaleda en un blog en el que se argumentaba que el bienestar social de Marinaleda se debia a que tenia un alto presupuesto por habitante y eso era debido a que estaba muy subvencionado.

http://nordistria.blogspot.com.es/2011/12/marinaleda-pueblo-acomodado.html

Ahora que el reportaje de Juanra Bonet en Cuatro vuelve a hacer saltar el bulo recupero el análisis y el comentario que escribí entonces: Marinaleda es el pueblo 162 (de 702 en Andalucia) por presupuesto/habitante, el 251 por transferencias corrientes/presupuesto y el 79 por transferencias de capital/presupuesto

Este era mi comentario:

:

Gracias por la inspiración. A raiz de tu post he estado investigando el tema de los presupuestos municipales y he hecho algunas averiguaciones interesantes.

Intuyo que el resultado de tus datos proviene de que escoges intencionadamente los municipios con los que comparar a Marinaleda. De hecho me sorprende que los compares siempre con Municipios notoriamente más grandes (estepa 10.000 habitantes) ya que supongo que debe haber una correlación entre menor población y mayor presupuesto por aquello de los costes fijos de la “municipiladad”.

Pero es igual, porque tambien debe haber muchos otros factores que influyan, así que he pensado que lo más clarificador sería la comparación con TODOS los municipios de Andalucia.
Curiosamente dicha información se puede conseguir en formato excel en http://serviciosweb.meh.es/apps/EntidadesLocales/

A partir de aquí he modificado 3 parametros para saber en el excel:
1) Presuesto/Habitante
2) % Transferencias Corrientes/presupuesto
3) % Transferencias Capital /presupuesto

Si no quereis hacer los calculos he colgado el excel resultante en

http://bit.ly/TMxxyr

Las conclusiones son:

1) Marinaleda es el pueblo 162 (de 702 de los que hay datos) por presupuesto/habitante. Estaría alto en la tabla pero ni mucho menos es de los que tienen más presupuesto/habitante

2) En cuanto a % de transferencias corriente / presupuesto tampoco es demasiado significativo, ocupa el puesto 251. Digamos que está en la mitad de la tabla

3) Y en cuanto a % de transferencias de capital / presupuesto ocupa el puesto 79. Ninguna maravilla vamos.

Conclusiones:

Tanto la afirmación de que el presupuesto por habitante es alto como que su subsistencia se basa en transferencias externas son de todas todas bulos interesados.

A la luz de los datos queda claro que Marinaleda recibe transferencias equiparables a la de TODOS los municipios de España y su presupuesto por habitante esta lejos de ser destacable.

Con todo dejo las fuentes y los datos a disposición de cualquiera por si queremos seguir profundizando en ello.

Vaig escriure aquest article per la secció d’opinió política del Mollet a mà del 6/6/2014. Tot al mig del procés d’abidcació del rei

Vivim temps històrics, l’abdicació del Rei el passat dilluns posa en evidència davant la nostra societat la fragilitat de les institucions polítiques que ens governen. La decisió dels grans poders de l’estat de procedir a una successió “ordenada” del cap de l’estat substituint l’actual monarca Juan Carlos I pel seu fill Felip VI demostra com de febles són les bases que sustenten les actuals estructures de govern sorgides dels pactes polítics de la transició del 78.

Els actuals governants ja han demostrat que no tenen respostes per la crisi econòmica que han generat més enllà de carregar els costos a les persones i salvar a bancs i a grans empresaris. Ja han demostrat que han aprofitat el seu poder per crear aparells corruptes que arriben fins a la mateixa família real. Ja han demostrat que no tenen solucions per Catalunya més enllà de tancar-se en negar el dret a decidir dels catalans.

Aquesta situació és evidenciada pels resultats de les eleccions europees que demostren la caiguda del bipartidisme PP-PSOE, el canvi d’escenari electoral a Catalunya i la forta pujada de les forces d’esquerra a tot arreu. És aquesta situació cada vegada més insostenible per l’actual règim la que ha accelerat l’abdicació.

En aquest context des de La Coalició ICV-EUiA pensem que ja no es pot amagar el cap com si no passés res. No podem acceptar un canvi de monarca sense aprofitar l’oportunitat per canviar les coses i iniciar un nou i veritable procés democràtic. És l’hora de preguntar al poble quin model d’estat vol i de preguntar als catalans com volen el seu futur.

Pensem que al segle XXI ja no serveix la monarquia, per això per exemple al març del 2013 vam promoure al ple de l’Ajuntament de Mollet una moció demanant l’abdicació del rei i la posada en marxa d’un nou procés constituent cal a la III República. Aquesta moció va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups excepte el PP.

Això va ser l’any passat i potser ens vam avançar. Amb tot, ara toca!!. És l’oportunitat. No volem un cap d’estat imposat, volem democràcia i que el poble decideixi.

Article publicat a Contrapunt el passat 9/5/2014

Des que va començar l’anomenada crisi, que nosaltres considerem una gran estafa, s’està produint un brutal atac als drets i serveis socials que van sen conquistes aconsegui-des als últims 35 anys per la lluita social i sindical.

Els governs de PP CiU, i també en bona mesura els del PSOE, s’han plegat a les polítiques d’austeritat dictades per la Troika (CE, BCE, FMI) que estan portant al nostre poble a una situació de precarietat i pèrdua de drets com ara pensions, educació, sanitat, habitatge, drets laborals, atur, etc. Aquesta situació també és visible al Vallès Oriental. A la sanitat, les retallades en ambulatoris hospibls comporten augments de les llargues llistes d’espera en intervencions quirúrgiques, especialistes, tancament de les urgències de 24h com ha estat el cas de Caldes. Des d’EUiA donem suport a les lluites per la sanitat pública que porten a terme entitats com les Plataformes en Defensa de la Sanitat Publica o Caldes en Lluita.

L’educació també pateix les retallades amb menys recursos, menys professors o el tancament de línies curiosament sempre a la escola pública i no a la concertada. També les escoles bressols municipals estan en perill amb la nova llei de reforma local (LARSAL) que treu competències als ajuntaments en tots els àmbits el que representa una retallada democràtica de primer ordre.

El Vallès Oriental viu amb especial intensitat el drama dels desnonaments. Són milers les famílies afectades, víctimes d’una política econòmica irresponsable i especulativa que va provocar la bombolla immobiliària que ara rescata la banca i no lespersones. Destaquem la gran tasca de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca per fer visible aquest problema i lluitar fermament per un dret bàsic com és l’habitatge. Des d’EUiA saludem, col·laborem i donem tot el nostre suport a les PAH de la comarca. ‘Sí se puede”.

Davant aquesta situació Esquerra Unida i Alternativa reitera el seu compromís amb els moviments socials, polítics i sinidicals de la comarca i promourà la resistència i la alternativa a aquestes polítiques neoliberals que estan destrossant els drets socials i els serveis públics que són una conquesta de tots.

Article que vaig escriure per la revista ELS 4 BANCS que editem desde La Coalició ICV-EUiA de Mollet a la seva edició d’Abril 2014. La podeu llegir sencera a aquest link: http://issuu.com/icv-euiamollet/docs/4bancs_abril2014

Parlo de la feina que fem des de la oposició a Mollet i l’accent que posem en els temes socials i laborals, gran repte per lluitar contra la crisi i els seus efectes.

Des de l’inici d’aquesta legislatura el Grup Municipal s’ha posat com una prioritat treballar amb totes les forces per combatir una crisis que creiem terriblement injusta, que estan pagant els que no l’han provocada i que a més des dels governs dretans d’Europa, Espanya i Catalunya s’esta agreujant per moltisima gent amb mesures neoliberals d’auteritat i de retallades que en comptes de solucionar els problemes els fan més grans.

Entenem que és díficil des d’un ajuntament combatir una realitat económica i unes mesures sobrevingudes sobre les que poca cosas pot fer una administració amb competències estrictament locals que, a més, volen retallar. Doblement díficil resulta si, com nosaltres, treballem des de la oposició amb pocs recursos, poca informació i poca col.laboració per part de l’equip de govern municipal (PSC-CiU). Amb tot, i encara que no sigui reconeguda pel govern que nega una i altra vegada que fem propostes en positiu, a llarg d’aquesta legislatura  hem recolçat totes les iniciatives de caracter social vinguessin del partit que vinguessin alhora que hem generat una important feina propia que voldriem posar en valor.

Ja a mitjans de 2012 vam elaborar un complert pla Anticrisis titolat “Propostes per a la dinamització econòmica i la creació d’ocupació a Mollet del Vallès” que vam presentar al govern amb poc reconeixement per la seva part. Amb tot, el pla, que podeu llegir a la nostra web, feia tota una serie de propostes en materia de plans d’ocupacions i, per exemple, en el foment de les cooperatives que potser ha fet que el govern de la ciutat hagi posat els ultims temps un especial accent en aquests temes.

Especial sensibilitat hem tingut amb els temes laborals. Han estat un tsunami les empreses amb problemes pel nostre voltant (DERBI, PANRICO, MERCK,…) i amb totes ens hem solidaritzat i hem recolzar les seves reivindicacions. En aquest sentit, han estat notories mocions que hem impulsat contra la reforma laboral o donant suport a les vagues generals (29M2012 i 14N2012). També hem fet sentir la nostra veu contra la privatizació del SOC o contra les retallades als treballadors públics, també hem demanat major suport a l’associacions d’aturats de la ciutat o la creació d’una taula contra la crisis. Treballadors amb problemes, aturats i també pensionistes han estat el centre de les nostres reivindicacions. Sobre el tema de les pensions vam fer una campanya titolada “pensions i mentides” en la que denunciavem les falsedats que ens volen colar sobre aquest tema, vam fer un acte amb Joan Coscubiela a una Sala Fiveller plena de gent interesada i al ple municipal hem portat fins a 3 vegades iniciatives defensant el manteniment i la preservació d’un sistema públic amb pensions dignes.

Si a l’origen de la crisis està la bombolla immobiliaria també els temes d’habitatge han estat entre les nostres reivindicacions. Ja al maig del 2012 demanavem la recuperació de pisos municipals per us social i al juny del 2012 donavem soport a la ILP que demanava al congrés dels diputats la dació en pagament. També hem introduit als plens temes com el deute de la banca amb les comunitats de veins o augmentar els impostos als bancs amb pisos buits fruit de desnonaments.

I, es clar, la crisis ha comportat un desbordament de les necessitats del serveis socials de la ciutat. En aquest sentit hem tingut reunions i un estret contacte amb la regidoria de serveis socials per tenir informació de primera mà de la greu situació que estan patint molts veins. En aquest terreny el ventall de problemàtiques es tan ampli que són múltiples les iniciatives que hem portat al ple. Hem demanat la desgravació a l’impost de la renda dels llibres de text i el material escolar, vam ser pioners en demanar la supresió de l’euro per recepta, vam denunciar les retallades a discapacitats i depenents, vam demanar la derogació de les taxes judicials,… En aquest bloc destaca la moció en la que vam demanar soport a la ILT per la Renda Garantida de Ciutadania, un tema de la màxima actualitat i de la major importància. També vam aportar una moció per garantir la correcta alimentació dels infants vulnerables als mesos d’estiu quan no hi han menjadors escolars i vam ser els primers al ple de Mollet en parlar de pobresa energètica. I com no podría ser d’altre manera també vam denunciar a principis del 2014 les pujades al transport públic.

I en tota aquesta llarga enumeració de propostes i feina feta encara falten moltes coses que hem fet (denuncia del deute ilegitim, contra el rescat a la banca, contra l’amnistia fiscal, etc. etc. etc.) Són tantes les agressions que estem patint la ciutadania que hi tenim un munt de fronts oberts, de lluites que recolzar, de drets que ens estan robant i que cal defensar. És dificil estar a totes des de l’ajuntament i més des de la oposició però les regidores i tots els homes i dones de La Coalició posem totes les nostres energies i capacitats en defensar un serveis públics de qualitat, un estat del benestar i una sortida a la crisis que sigui justa i que posi per davant a les persones.

Com deien les Marxes de la Dignitat: PAN, TECHO, TRABAJO.. DIGNIDAD

Després de la meva elecció com a coordinador comarcal d’EUiA el Diari de Contrapunt em va demanar un article al respecte. Aquest és el text que els hi vaig enviar i que vam publicar a la seva edició del 11/4/2014

El passat dissabte 5 d’Abril els homes i dones de Esquerra Unida i Alternativa del Vallès Oriental vam celebrar la nostra Assemblea Comarcal. Vaig ser escollit Coordinador Comarcal i vam renovar l’equip de direcció. Aquest aspecte, el dels noms, és el que destaquen tots els mitjans de comunicació locals i comarcals. És inevitable, però si em permeteu a mi el que agradaria destacar és la feina política feta.

Als temps que corren és molt destacable que gairebé un centenars d’homes i dones de la comarca es reuneixin en petits grups participatius per parlar de política, per fer front als problemes (molts) que patim i a pensar alternatives possibles per solucionar-los. Hi ha quelcom de màgic quan parlem d’allò que ens envolta i no ho fem només a la barra del bar o la sobretaula del dinar familiar, quan ho fem organitzadament per construir les eines que facin possible els canvis que necessitem.

Els allà reunits no érem “polítics” érem gent normal: treballadors, aturats, botiguers, petits empresaris, algún alcalde, uns quants regidors, estudiants, pensionistes… El nostre comú denominador és que som gent conscient, activista, gent preocupada per allò que ens envolta, gent compromesa amb uns ideals d’igualtat i de justícia social que volem convertir en realitat. Existim moltes persones així, moltes, i el 90% no participen de cap organització política.

A l’assemblea vam parlar de la greu situació de crisi que patim. Estem vivint com es retallen drets socials i serveis públics de tots tipus (educació, sanitat, atur, dependència, habitatge, …), com els nostres joves han d’emigrar perque aquí no troben oportunitats, com empitjoren cada dia les condicions laborals, com moltes petites empreses han de tancar…. I a la vegada rescatem els bancs amb ajudes directes de centenars de milions d’euros.

Davant d’això ho tenim clar: és possible canviar les coses. Només cal voluntat política, hi han recursos però estan mal repartits. Es podria aprovar una llei de Renda Garantida, es podria aprovar una llei de dació en pagament i lloguer social, es podria repartir la feina i impedir que empreses amb beneficis tanquin i així un munt d’alternatives sensates i de pur sentit comú.

El problema és que el sistema polític que va sortir de la transició, el bipartidisme monàrquic al que votem majoritariament, governa contra les persones i cal prendre consciència i canviar-ho.

Com aconseguir-ho? amb unitat i lluita que faci a la gent conscient del seu poder i de que hi ha canvis que són necessaris. Que són reptes de tots.